Ja a l'antic Egipte alleugeraven els seus mals musculars amb massatges. Francament, estic fet pols. Des de fa uns dies que tinc un malestar generalitzat -amb una incidència especial a l'esquena- que em té preocupat.
Mai havia sentit aquesta feblesa, aquesta manca absoluta de ganes de fer res. No sé si és un tema físic o psíquic. Potser és una combinació de tots dos.
Hauria d'estar repassant uns relats, però avui he decidit no fer res més que escriure aquest post. No tinc forces per res més. Llegeixo, en un altre lloc, que la vida és una puta merda. Sí, potser sí. Malgrat això, el millor de tot plegat és que sempre ens queda una sortida.
Cada és més difícil llevar-me al matí. Per fer què? Per entrar en aquesta espiral monòtona i cíclica que m'absorbeix la força com un xuclador? No sé si val la pena continuar amb aquesta dinàmica.
2 comentaris:
Ei! Si sabessis les voles que he donat abans de trobar-te!
Físic o psíquic o espiritual... canvia la dinàmica!
Voler és poder!!! jo t'he trobat! :)
Hoooooooooolllllllllaaaaaaaaaaaa!!!!!!
Sembla mentida!!!!!
No esperava menys de tu. Estava segur que em trovaries.
Em fa feliç aquest retrobament.
Un pató.
Publica un comentari a l'entrada